banner
català | castellano
A la garjola!

A la garjola!

Henri Meunier
Nathalie Choux
Traducció: Pere Comellas
32 pàgines
Amb lletra de pal i lligada, 17 x 17 cm, cartoné
ISBN: 978-84-92696-53-6
9,50 €
Takatuka àlbums

A un parc un nen observa amb indignació com la policia demana la documentació als seus amics i després se’ls emporta només pel fet de ser de diferent color. Una reflexió divertida sobre la intolerància i el racisme.


Text

Henri Meunier va néixer a Suresnes, l'any 1972. De canvi de casa en canvi de casa, la seva família es va establir finalment a Bordeus, on viu i treballa. De manera paral·lela al seu compromís i la seva formació en educació popular, Meunier va seguir estudis d'arts plàstiques a la facultat. Actualment treballa com a autor i il·lustrador a Bordeus, després de cinc anys de treball social. ... més

Il·lustració

Nathalie Choux va néixer a Nancy el 1967 i actualment viu a Montrueil. Ha estudiat Arts Aplicades i Arts Decoratives a París. Avui dia treballa d'il·lustradora per a la premsa, la publicitat i els àlbums.  ... més

Ressenyes

«Un niño observa cómo la policía pide la documentación a todos los extranjeros que se encuentra y los detiene... ¿Por qué se los llevan? ¿Habrán hecho algo malo? Al final terminan deteniendo al mismo Sol por no tener la documentación en regla. Esta historia es a la vez un divertido cuento y una obra crítica con las leyes de extranjería, por lo que resulta un álbum adecuado para distintas franjas de edad. También puede resultar útil para trabajar temas como la tolerancia o la integración cultural. Todo ello sin perder en ningún momento el buen humor. La ilustración es sencilla y de gran colorido».
Catálogo de la exposición XXVII Muestra del Libro Infantil y Juvenil, Bibliotecas de la Comunidad de Madrid.

«Un policía muy desconfiado y con malas pulgas detiene a todo aquel que le parece diferente. La primera detenida es una mujer negra que le dice que sí tiene papeles, pero no le deja ir a buscarlos porque rápidamente encuentra a otro personaje sospechoso de no llevar documentación: un gato verde. Y va a por él y a por otros...» Anika entre libros

«Un niño es testigo de detenciones demasiado faciles de gente sin papeles. Tenéis aquí un libro impactante que denuncia ante los más pequeños la intolerancia y cómo algunos derechos humanos son truncados por la misma sociedad que los preconiza. Me ha encantado. Es sencillo y fuerte. Una obra que describe una realidad sin medias tintas… y con un toque de cariño. Lo recomiendo, y no sólo a niños...», Librería Cálamo en Facebook

«L’any 2004, l’editorial francesa Éditions du Rouergue va publicar una petita joia il·lustrada, Au panier!, que va passar més o menys desapercebuda entre la gran riuada de novetats infantils del país veí. Els autors, dos joves de nacionalitat francesa, s’atrevien amb un conte que posava en evidència la policia, rient descaradament de la poca eficàcia de tres agents de l’ordre.

No ha estat fins ara, set anys després, que una editorial de casa nostra ha agafat el bou per les banyes i ha decidit publicar-lo en català. L’editorial Takatuka manté el missatge inicial del llibre, una cita de la Declaració dels Drets Humans sobre el dret de tota persona de circular lliurement, i a més a més afegeix a la contracoberta un nou text de Norma Falconi, de l’associació Papers i Drets per a Tothom.
La història en si comença en un parc, just quan un furgó de la policia arriba i trenca l’harmonia que fins aleshores hi regnava. Al ritme d’una cançoneta: «Això no cola, a la garjola!», un agent uniformat va emportant-se tots aquells ciutadans que li semblen sospitosos i sense papers: una dona africana, un gat verd, un ocell i fins i tot el sol, que just acaba de venir d’orient. El parc queda a les fosques i trist, de manera que fins i tot un nen demana lliurement de pujar al furgó i afegir-se a aquell grup tan pintoresc.
Ens trobem doncs amb una sàtira plena d’humor que parteix d’un autoritarisme ridícul i exagerat per mostrar-nos una situació freqüent al nostre entorn, al barri i a l’escola. Ideal doncs per reflexionar juntament amb els nostres infants», Glòria Gorchs, Presència.

«A un parc un nen observa amb indignació com la policia demana la documentació als seus amics i després se’ls emporta només pel fet de ser de diferent color. Una reflexió divertida sobre la intolerància i el racisme», Toc Toc, la guia dels infants per a mares i pares.

«Si calen regles i lleis per tal que una societat funcioni, no s'haurien d'aplicar cegament. Aquest és en síntesi el propòsit d'Henri Meunier en aquest àlbum d'homenatge a la diversitat, la base de la riquesa de la vida i del món. L'esperit infantil de les il·lustracions de Nathalie Choux s'avé perfectament amb l'humor i la ironia d'aquesta faula tan contemporània. A partir de cinc anys», La classe maternelle.

«¿Com es poden explicar a la mainada la tolerància, el racisme i el respecte a la diferència? Una solució podria ser aquesta. El llibre d'Henri Meunier i Natahlie Choux, a partir d'una situació ordinària, recorre a la paràbola per intentar representar el que pot ser la discriminació», G. B., Autrement Dit.

«En un parc públic, un policia que acaba de baixar del furgó es dirigeix a tothom qui no té papers... Aquest àlbum rodó es basa en un article dels Drets Humans per recordar un tema de punyent actualitat a les nostres ciutats. Aborda amb humor el tema delicat de la llibertat de circulació. [...] Acompanyant les imatges amb el lema "No cola, a la garjola!", ridiculitza la lògica policial per poder burlar-se'n. Per posar-se en guàrdia contra la intolerància, per compartir entre petits i grans», Calais Réalités.

«"No cola, a la garjola!" Aquesta és la divisa d'un policia que sembla que vulgui enviar tothom a la presó. La senyora, un gat, un ocell, tot el que té colors es converteix en sospitós. Fins i tot el sol... Aquest àlbum busca sensibilitzar sobre l'absurditat d'alguns controls», Mariana Grépinet, París Match.

«A este pequeño álbum ilustrado publicado por la siempre original Takatuka es difícil ponerle una edad. Los más pequeños se reirán con las ilustraciones, los colores y las onomatopeyas. Los más mayores se sorprenderán con el tono irreverente de la historia, más cercana a la denuncia frente a la intolerancia y al racismo que a la literatura infantil para primeras edades. Lo que está claro es que resulta innovador, sorprendente y tremendamente divertido para cualquier lector, que cerrará las páginas del libro entre carcajadas mientras repite a diestro y siniestro "¿No lleva documentación? ¡Al furgón!"», Rebeca Martín, Un Punto Curioso.