banner
català | castellano
La carta

La carta

Roser Rimbau
Rocío Araya
40 pàgines
21,5 x 26 cm, cartoné
ISBN: 978-84-17383-07-7
15,00 €
Takatuka àlbums

Un full de paper que una tempesta de sorra ha fet voleiar arriba a les mans d’en Moussa. De seguida pensa a fer un dibuix de Thille Boubacar per al seu pare, que viu a l’estranger. Però en un full tot Thille no hi cap. El nen recorre el poble senegalès on viu buscant què dibuixar. “Què li agradaria veure, al baaba?”, es pregunta. Li costa molt decidir-se. Per sort, compta amb l’ajut de la seva amiga Mariama.
 

La preocupació d’un nen perquè el seu pare, absent, participi de la vida quotidiana del poble és el fil conductor d’aquesta preciosa història. Un full de paper es converteix en un petit tresor per trencar les distàncies i el desarrelament de l’emigració. 

Selecció White Ravens 2018
Selecció de 100 obres recomanades pel Premi Fundación Cuatrogatos 2019

Selecció OEPLI 2018 - Catàleg Literatura Infantil i Juvenil Espanyola

 

Amb el suport del Departament de Cultura.

 

Aquest llibre ha rebut un Ajut Kreas 2016 de l'Ajuntament de Girona


Text

Roser Rimbau va néixer a Girona el 1968. És experiodista, excorrectora i expercussionista, però hi ha una cosa que no pensa deixar mai de banda: escriure per als nens. Ha publicat a les editorials Takatuka, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i La Galera. També ha escrit teatre per a infants. Ha rebut els premis Comte Kurt 2006 per "En Naïm s’ha descolorit", convocat per La Galera i, juntament amb Cesc Pujol, el Conte Infantil Il·lustrat ... més

Il·lustració

Rocío Araya va néixer a Bilbao el 1982. Va estudiar Belles Arts a la Universitat del País Basc i va realitzar un màster en Educació. Es va formar com a il·lustradora de manera autodidacta. Ha publicat a diferents editorials espanyoles i a l'editorial suïssa Notari. La seva obra ha estat seleccionada per a més de vint exposicions a Espanya, França, Xile, Itàlia i Portugal.  ... més

Ressenyes

«Heus aquí un llibre insòlit, fruit de la cooperació entre dos mons tan allunyats com Thille Boubacar (Senegal) i Salt (Girona), i també de la capacitat il·lustradora de Rocío Araya, que ha sabut compondre les seves imatges incorporant els petits dibuixos dels infants d’aquell poblat, amb un resultat plenament reeixit. A partir d’una idea de Víctor Àguila i Alba Serrat, l’argument, creació de Roser Rimbau, sorgeix quan una tempesta de sorra posa en mans d’un infant un tros de paper, que el nen pensa aprofitar per escriure una carta al seu pare, perquè no s’enyori ara que és a Europa(?). Hi dibuixarà el seu poble, amb tots els seus aspectes: la casa dels savis, les gallines, les cabres, el pou, el mercat, les ballarines, etc. És clar que tanta cosa no li cap, en aquell trosset de paper. Busca que buscaràs, què hi pot dibuixar, al capdavall s’acaba trobant una bonica i tendra solució, perquè el pare, en rebre la carta, sigui feliç. La màgia del llibre consisteix a fer que els lectors d’aquí ens apropem a la vida quotidiana dels infants d’allí, de manera que els trossets de paper que sorgeixen aquí i allà del relat acaben transformant el paper del llibre en un àlbum documental de prou gruix i pes per recordar-ne els orígens i la identitat. Una doble plana final explica com i on va néixer la idea, a més d’incloure un petit lèxic sobre les poques paraules en fula que el text ha preservat. En resum: una experiència interessant i reeixida.» Teresa Duran, Faristol ★★★

«Una hoja de papel. He necesitado leer este cuento para percatarme de que una hoja de papel es una riqueza absoluta. En este Primer Mundo en el que lo tenemos todo, en el que, gracias a eso, podemos practicar el ensayo y el error, nos olvidamos de la riqueza que supone tener una simple hoja de papel. Moussa, el niño, encuentra el tesoro (mejor dicho, llega hasta él), y tiene que decidir qué dibujar. Gracias a este excelente recurso literario hacemos un repaso a la vida de Moussa, a la vida en Senegal… para llegar a la conclusión, como él, que tiene muchas cosas bonitas. Importantes. Que, aunque no tienen hojas (y por lo tanto no derrochan), tienen infinitas cosas bellas, envidiables también. Muchas de ellas están referidas en su vocabulario senegalés e incluso en la lengua fula, como baaba, neene, piment, griots, tubaab. Las ilustraciones parecen plasmadas en tierra, de tal modo que nos sentimos rodeados de polvo y sol durante el día, e inmersos en la oscuridad al anochecer. Pero lo verdaderamente asombroso y bello es que las ilustraciones tienen, incorporadas, dibujos de niños senegaleses. Esos niños que pedían hojas a los tubaab (blancos) cuando fueron a construir un teatro a su pueblo. Esa es otra historia, la que sirve de germen a esta: la riqueza de dos pueblos hermanándose, no sólo cuando crearon el teatro, no sólo cuando crearon el álbum ilustrado… sino cuando yo, blanca, lo estoy leyendo. Y siento añoranza (y eso que no lo conozco) por Moussa, por la école, por el río Galanka (al que hay que pedir permiso para bañarse en él), hasta por la pequeña Mariama.» El tigre que vino a leer

«La carta es un libro muy especial. En él vemos un niño de un pueblo de Senegal que busca algo que dibujar para enviar a su baaba (padre) y va recorriendo su pueblo y contándonos detalles especiales de allí. Estamos muy acostumbrados a saber cosas de Japón, o de China, pero la cultura de los países africanos suele ser mas desconocida y es importante para los niños conocer un poco de todas: vivimos en un mundo, muy grande lleno de magia. El libro nos permite hablar de cuando tenemos un padre (madre, hermano/a) lejos. En este caso, el padre vive en el extranjero, y podemos explicar como una carta nos ayuda a estar en contacto. Vivir separados es difícil pero se sigue siendo una familia. También nos permite hablar sobre la emigración y las razones para tener que buscarse la vida en otros países o ciudades.» Vidas pixeladas

«La tempestad de arena ha traído a Moussa un papel en blanco. Es el lienzo perfecto para plasmar todo aquello que vive a diario. Pero ¿cómo dibujar en pocos trazos los sonidos del pueblo, el color de la escuela, el amor de una madre, el intenso sabor de la gastronomía local? El marabú, el maestro, sugiere que abra bien los ojos para encontrar las respuestas ¿Conseguirá nuestro pequeño protagonista transmitir el sentimiento del continente africano a los lectores de esta parte del mundo? Colores y emociones condensados en unas pocas páginas, fruto de la colaboración entre la compañía de teatro de sombras Cap de Paldals y la asociación Cudaari Gandal, radicada en Thille Boubacar (Senegal), que unieron esfuerzos para llevar la cultura a este rincón de África en un proyecto que también contemplaba la creación de un teatro. Textos e imágenes han sido fusionados por las autoras integrando los diseños aportados por los propios niños residentes en la comarca. El resultado es un bello crisol que respeta algunas palabras en fula, la lengua original de esta parte del mundo, y que son traducidas en un glosario incluido en el epílogo de la obra.» Canal Lector ★★★★★

«La carta té el seu origen en la companyia saltenca de teatre d’ombres Cap de Pardals i l’associació Cudaari Gandal, del Senegal. La creació conjunta d’un espectacle de teatre d’ombres va portar Roser Rimbau a escriure aquesta entranyable història protagonitzada per en Moussa, un nen que desitja fer un dibuix per al seu pare, que s’ha vist obligat a emigrar. El full de paper esdevé el tresor més preuat i permet apropar pare i fill. Les il•lustracions de Rocío Araya et traslladen al cor de l’Àfrica, estan en harmonia absoluta amb el text i tenen la particularitat que inclouen en forma de collage els dibuixos que havien fet els nens del poble. És a través dels seus ulls que copsem d’una manera autèntica com és la seva realitat.» Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona