takatuka ?>
català | castellano
L'efímera

L'efímera

Stéphane Sénégas
Traducció: Pere Comellas Casanova
40 pàgines
24 x 24 cm
ISBN: 978-84-16003-65-5
15,00 €
Takatuka àlbums

Dos germans descobreixen un petit insecte molt divertit: una efímera. Busquen per internet i, quan saben que la seva nova amiga només viu un dia, decideixen fer mans i mànigues perquè aquest únic dia li sigui inoblidable, i la fan participar en tota mena de jocs i aventures...

La mort de l'efímera entristeix el germà petit fins que entén que les vint-i-quatre hores que viu aquest insecte equivalen a la vida d'una persona i que, per tant, els éssers humans també hem d'intentar viure l’existència amb tota la intensitat possible. No podem perdre l’estona!
 

Amb el suport del Departament de Cultura


Text i il·lustració

Stéphane Sénégas va néixer a Carcassona l’any 1974. Va fer els estudis a l’École Emile-Cohl de Lió. Ha explorat diverses formes d’arts plàstiques —pintura, murals, còmic, publicitat— per acabar decantant-se pels àlbums il·lustrats infantils. Actualment viu al Tarn. ... més

Ressenyes

«L’efímera o efèmera és un insecte d’uns dos centímetres de llarg, d’ales transparents i membranoses que no es poden plegar i amb dues o tres «cuetes» al final de l’abdomen, però la característica que l’ha convertit en protagonista del conte de Stéphane Sénégas (Carcassona, 1974) és que té una vida molt breu. Quan els nens de la història adopten aquesta bestioleta tan delicada encara no en saben ni el nom; per això un d’ells busca informació sobre la criatura a Internet i hi descobreix la terrible veritat: només podran gaudir unes hores de la seua companyia. Per tal de consolar el germà petit, el gran proposa de fer passar un dia fantàstic al nou amic: així, tots tres juguen a pirates, a cow-boys, munten un circ, una pista de carreres amb cotxes teledirigits i també miren la tele junts. Però el temps no es deté i la mort arriba. A partir d’un plantejament no del tot original, l’autor francès crea un àlbum que sorprèn per les perspectives i els enquadraments, especialment eficaços per mostrar alhora un animalot diminut i dos xiquets, així com per l’expressió dels rostres –també de l’insecte– i pels detalls d’humor en les escenes dels jocs: l’efímera amb barret de pirata, penjant d’un trapezi, amb casc en les carreres o amb un refresc davant la pantalla del televisor. Les il·lustracions, contingudes quant al color –ocres, marrons, verds apagats i granats–, apareixen sobre un fons que imita la textura del paper d’estrassa, com buscant l’equilibri entre la sobrietat cromàtica que exigeix la transcendència de la mort i l’alegria i la frivolitat del carpe diem. Sense ser cap obra mestra, L’efímera té gràcia a tractar una qüestió difícil i manté un to just, entre la tristesa i la serietat i el gaudi de viure.» Arantxa Bea Faristol ★★★

«Preciosa alegoría de la vida y la muerte. Algo tan insignificante como un insecto, puede ocupar momentos muy intensos para dos hermanos que se encuentran, espontáneamente, ante del dilema de la vida. [...] Ilustraciones sencillas y monocromo en su práctica totalidad, ausente de escenario, para poner toda la atención en los tres protagonistas: los dos hermanos el insecto de vida efímera, como su nombre indica. Estos dos pequeños representan todos los niños y todos los padres que buscamos constantemente la felicidad porque sabemos que la vida debe vivirse intensamente. Es una gran lección: dar lo mejor de ti a los que te rodean, para hacerles felices y recordar lo mejor de ellos, cuando ya no estén. Una manera muy acertada de perder el miedo a la ausencia». Los Cuentos de Bastian

«Un álbum con expresivas ilustraciones, a doble página, con juegos de colores, formas, luces y sombras, en armonía con la entrañable historia sobre la amistad, lo efímero de la vida y la muerte. Un bello canto a la vida que invita de disfrutar cada instante y vivirlos con alegría y plenitud.» Lupa del Cuento ★★★★★

«Un immens cant a la vida que convida a assaborir tot el que ens proposa, i una bonica presentació de la mort com la fi d’una vida viscuda amb plenitud», Vanessav, Paperblog.