takatuka ?>
català | castellano
El tractor ve amb mi

El tractor ve amb mi

Finn-Ole Heinrich i Dita Zipfel
Halina Kirschner
Traducció: Anna Soler Horta
40 pàgines
21x27 cm
ISBN: 978-84-17383-52-7
16,00 €
Takatuka àlbums

«Jo em quedo aquí, a l’aire lliure, fent costat al Tractor. Xalant del seu trontollar, dels seus grunys, roncs i espetecs. Fangant, llaurant, segant, trinxant, travessant camps i boscos espessos. Jo i el Tractor, el Tractor i jo. El Tractor ve amb mi. Això és així i ningú no em convencerà d’una altra cosa.»

Canviar-se de casa? A la ciutat? Si no hi ha cap altre remei. Però amb una condició: el Tractor ve amb mi. Perquè el Tractor és un bon amic fidel. No hi ha cap lloc que sigui lluny per a ell, ni res que pesi massa. No es pot abandonar a ningú així. Sota cap concepte. El nostre jove o la nostra jove protagonista fa una defensa a ultrança de la vida a pagès i de com n’és d’absurd viure en un lloc tancat on ni tan sols hi cap un tractor.

Un llibre per als amants dels tractors, per als amants de la vida de pagès i per a tothom que es pregunta com es pot viure a la ciutat sense tractor.

Selecció dels Llibres més bells d’Alemanya 2018
Nominat al Premi de Literatura Infantil i Juvenil d’Alemanya 2019, categoria d’il·lustració


Text

Finn-Ole Heinrich va nèixer el 1982. Va estudiar direcció cinematogràfica a Hannover, Alemanya, país on va néixer. El 2005 va publicar el seu primer llibre de relats i, el 2007, la primera novel·la juvenil. Des de llavors s'ha dedicat amb molt d'èxit a la literatura infantil i juvenil, escrivint relats, novel·les per a joves i obres de teatre. Ha rebut nombrosos premis per la seva obra: entre d'altres, el 2012, el ... més

Il·lustració

Halina Kirschner va néixer l’any 1982 a Leipzig, Alemanya. Va estudiar Il·lustració i Disseny gràfic a l’Escola Superior de Disseny Gràfic de Leipzig i a l’École supérieure des arts décoratifs d’Estrasburg. Des de l’any 2010 treballa com a il·lustradora i dissenya llibres, pòsters, catàlegs i moltes altres coses. També imparteix classes i tallers d’art per a la mainada a ... més

Ressenyes

«El tractor ve amb mi és aire fresc per la manera de tractar una temàtica concreta en la literatura infantil i juvenil: l'oda a la vida al camp. Sempre que veig un llibre com aquest em pregunto si aquí algú l'hauria volgut editar. Sortosament, Takatuka ha estat atenta. Abans d'una mudança del camp a la ciutat, un infant (no sabem si nen o nena perquè mai veiem bé el rostre de les persones) es nega a marxar si no és amb el seu tractor. Partint d'aquesta aparentment senzilla i potser esbojarrada premissa, el lector es va introduint en la història i es veu forçat a cedir davant els arguments que l'infant presenta. Al cap i a la fi, i quasi tràgicament per als urbanites occidentals adults, entre els quals em compto, sabem que l'infant té raó. Ens trobem davant un text intel·ligent i al mateix temps pràctic, on es presenten lògiques contraposades, totes dues defensables. La lògica adulta sovint nega i oblida el que va ser. No es tracta només de portar el tractor a la ciutat i fer vida amb ell, es tracta de defensar una idea de la llibertat, de decidir o no pels altres, d'imaginar, de pensar coses al marge de la majoria, dels peròs que ens imposem, del model de vida que perseguim, etcètera. És molt interessant la veu del narrador quan reafirma les postures de cada interlocutor amb el «jo dic» i «tu dius», perquè ens fa partícips del debat. Tant text com il·lustració tenen un ritme frenètic, i es complementen la mar de bé, amb una lloable traducció d'Anna Soler Horta. Halina Kirschner crea imatges amb un aire de brutalisme, directes, de traç immediat, passant pel sedàs d'avantguardes artístiques precursores, com les dels grups Die Brücke o Der Blaue Reiter. Esclatants i violentes (en el bon sentit), les imatges ens obliguen a forçar la ment i la mirada. L'artista crea també, a més de les persones i del fantàstic tractor, uns personatges animals que ens acompanyen durant la història i ens recorden la llibertat de la vida al camp amb molt d'humor. La paleta cromàtica, mínima, juga amb les diverses tonalitats, de manera senzilla però directa. Atenció: les imatges són detalls, no les pàgines senceres!» Sergi Portela, Faristol ★★★★

«Si os cuento que Finn-Ole Heinrich y Dita Zipfel son estudiosos y criadores de tractores que viven en el sur de Francia lo entenderéis todo. O al menos el por qué han dedicado un libro entero a cantar las excelencias de un tractor. Ellos mismos tienen uno preferido al que llaman Rollbert y que posiblemente sea éste del que no se quieren desprender. ¿Y por qué deberían hacerlo? , os preguntaréis. Pues porque se va a producir un cambio importante en la vida de los dos interlocutores de este libro, una mudanza del campo a la ciudad, y el tractor es innegociable para uno de ellos. ¿Quién crees que ganará? Un libro sobre un tractor que es a la vez un canto a la vida rural, al campo y a la payesía.» Antonia Justicia, La Vanguardia

«Cuando empecé en esto de los libros para niños a principios del milenio, visitaba multitud de centros de profesores. Iba de un lado para otro hablando de las bondades de la lectura, sugería títulos, compartía experiencias y enseñaba actividades sencillas. Docentes, animadores de lectura, narradores orales, madres y padres nos sentábamos alrededor de los libros y conversábamos. Fue una época muy bonita de la que germinó esta casa de monstruos que ustedes pueden disfrutar estos días. Oía de todo. Anécdotas inverosímiles y chascarrillos de lo más variopinto. Recuerdo unas jornadas sobre la lectura en un centro de profesores de un pueblecito de la Sierra de Alcaraz y Segura, a las que acudieron dos maestros, una chica jovencita y un cuasi-sexagenario, que desempeñaban sus trabajo en un colegio rural agrupado (CRA, para los del gremio) que contaba con una decena de niños. En cierto momento de la tarde hablábamos del contexto de la lectoescritura, una cuestión en absoluto baladí para desarrollar el gusto por la lectura. La pareja se arrancó. Ellos se dedicaban al público agreste, sus alumnos no estaban muy familiarizados con la vida urbana que a estas alturas de la vida exhibían la mayoría de los infantes. Lo suyo era el mundo animal, la pesca y la caza, la recogida de la aceituna, el tiempo de las setas, las verduras silvestres y la huerta de temporada. Estaban embebidos en un ecosistema muy particular al que los libros de texto estaban ajenos, y se las veían negras para que hacer atractivas las primeras lecturas de estos chavales. Sabían muy bien a lo que se referían. Estaban muy implicados en que las criaturas aprendieran. Habían echado mano de las famosas maletas que se utilizaron en las Misiones Pedagógicas y otras muchas estrategias que merecieron nuestro aplauso, pero sin lugar a dudas lo que más nos llamó la atención es que ellos habían desarrollado todo un sistema de alfabetización basado en catálogos de maquinaria agrícola e instrumentos de caza y pesca. Tractores, cosechadoras, rifles y cañas de pescar eran las primeras cartillas de lectura de sus alumnos que, apasionados por todos estos artilugios, buceaban por vez primera en el universo de las palabras. El resto de participantes empezamos riéndonos, pero poco a poco nos dimos cuenta de que habían sido muy certeros en la elección: nada como una pasión para desatar otra. Y con esta anécdota me voy al álbum de hoy, uno que me ha encantado, no sólo porque después de aquello he constatado lo que es trabajar durante años como maestro rural (¡Lo que aprendí yo de rehalas y venados!), sino por ser un título necesario a la hora de abrirnos los ojos acerca de los sentimientos encontrados en la dicotomía campo y ciudad a la que tanto acudo en mis post. Y es que Tractor viene conmigo, un álbum de Finn-Ole Heinrich, Dita Zipfel y Halina Kirschner que ha sido editado en español por Takatuka, es un canto al pensamiento rural que seguramente muchos de nosotros no entienda, pero que sí apoya a otros muchos que necesitan lecturas más campestres y agrícolas. Algunos lo llamarían un “slow-book” por eso de apostar en los modos de vida tranquilos y sosegados del mundo rural. Otros hablarán de él en tono de alegoría y denuncia social (¿Por qué vivimos empeñados en denigrar las maneras campestres?). Y yo veo en él la mirada de un niño que se empeña en vivir junto a su mejor amigo a pesar de todo.» Donde viven los monstruos

«Exactament no és el canvi de casa el que molesta la criatura, atès que en el llibre ja se n’ha fet a la idea. Fins i tot ja ha preparat les seves coses. D’entrada no s’oposa a viure a la ciutat, tot i que no ho veu clar. [...] L’única condició és la que anuncia el títol del llibre, i el nen la sosté no només amb una sorprenent i inesgotable tenacitat en cada pàgina doble d’aquest àlbum, il·lustrat amb traç gruixut i clar per Halina Kirschner, sinó que també l’argumenta i n’explica en detall els avantatges de la vida amb un tractor; fins al punt que el lector adult s’acabarà preguntant com ha arribat a pensar que podria viure sense tenir al costat aquest amic de quatre rodes tan especial. [...] El llibre és pura poesia tractoresca, un himne a aquest vehicle agrícola, un homenatge acurat i vigorós a aquest prototip de força i estil, de paciència i versatilitat.» Fridtjof Küchemann, Frankfurter Allgemeine Zeitung

«El llibre ha estat il·lustrat per Halina Kirschner. Kirschner utilitza una paleta limitada de colors: negre, blanc, turquesa clar i fosc, i un carbassa pujat i un altre de més suau, per tal de presentar-nos amb el seu traç gruixut el panòptic de l’agradable vida a pagès. Un porc es llança a l’estany fent la bomba, el tractor atrapa una vaca amb el llaç, fa el pi amb les oques, ajuda el ratolí a collir la fruita de l’arbre o, si cal, aixeca l’elefant amb la pala. Les imatges són tan fantàstiques que el text es converteix gairebé en un aspecte secundari. I aquest és el sentit d’un àlbum il·lustrat: que els infants observin els dibuixos i que aquests els duguin a reflexionar.» Rudolf Neumaier, Süddeutsche Zeitung

«Quan de sobte el camió de mudances apareix a davant de la porta i no s’acaba d’entendre el perquè, llavors és el moment del conte El Tractor ve amb mi, un àlbum il·lustrat que és tot força, originalitat, obstinació i poesia. Trobem l’originalitat a partir de la primera pàgina. Per començar, l’heroi o l’heroïna no té nom ni li veiem la cara en les vívides il·lustracions de Halina Kirschner. De vegades se li veu el cap dins d’una caixa, de vegades en sobresurt un floc de cabells en un costat. El llibre tampoc explica una història. Només hi ha un Jo, que és un nen o una nena, i la veu d’un Tu adult, i aquest Jo parla amb aquest Tu i s’arriba a grans discursos que sempre acaben amb un “El Tractor ve amb mi!”. Aquest llibre pot despertar en els lectors adults un cert sentiment de melancolia. ¿Potser nosaltres, tu i jo també, en el seu dia no vam deixar a l’estacada el nostre tractor? La presència del tractor, pàgina rere pàgina, també ens farà entendre als lectors adults que no es poden guanyar totes les discussions només perquè tenim el poder de dir: “El cap de  setmana que ve arriba el camió de les mudances”.» Christian Stass, Die Zeit