banner
català | castellano
Lota, la catxalota

Lota, la catxalota

Roser Rimbau
Col·lectiu Rosa Sardina
40 pàgines
22 x 26,5 cm
ISBN: 978-84-17383-54-1
15,00 €
Takatuka àlbums

Al mar cada vegada hi ha més residus. La Lota, la catxalota, vol saber d’on ve tota aquella brutícia. Amb el seu amic Malacu, el cranc, decideixen començar una investigació que els porta, primer, a un vaixell ple de turistes i, després, a un port. Allà veuran com els plàstics envolten la vida dels humans... Conseqüentment, els animals marins decideixen emprendre una operació de neteja del mar.

Un llibre sobre el medi ambient en què els animals tenen la paraula.

La proliferació de plàstics i altres residus no-biodegradables en el medi ambient, i especialment al mar, s’ha convertit en un tema de gran rellevància social. El relat, redactat per Roser Rimbau a partir de la idea del Col·lectiu Rosa Sardina, es dirigeix al públic més petit. És una història en què els animals prenen la iniciativa per tal d’evitar les conseqüències de les males pràctiques de la humanitat.

L’objectiu del conte és conscienciar sobre aquest tema i animar a canviar hàbits de consum des de ben petits. Les vives i acolorides il·lustracions, realitzades en collage per dotze artistes que despleguen harmònicament la seva creativitat, ajuden a la consecució d’aquest objectiu.


Text

Roser Rimbau va néixer a Girona el 1968. És experiodista, excorrectora i expercussionista, però hi ha una cosa que no pensa deixar mai de banda: escriure per als nens. Ha publicat a les editorials Takatuka, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i La Galera. Ha rebut els premis Comte Kurt 2006 per "En Naïm s’ha descolorit", convocat per La Galera i, juntament amb Cesc Pujol, el Conte Infantil Il·lustrat Modest Prats (IV edició), convocat per la ... més

Il·lustració

El Col·lectiu Rosa Sardina és una associació de dotze dones que es van conèixer a les classes de l’Àrea d’Il·lustració de l'Escola de la Dona (Barcelona), que coordina l’il·lustrador Ignasi Blanch. El col·lectiu, de recent creació, vol desenvolupar de manera col·laborativa diferents projectes de sensibilització per a les criatures, incidint tant en els continguts com en les ... més

Ressenyes

«Les autores d’aquest llibre creuen que les coses poden ser d’una altra manera. I creuen, a més, que les persones que faran possible que les coses siguin d’una altra manera són els nens. La perspectiva que ens ofereix l’àlbum és la dels animals que viuen al mar. Tot plegat fa que la publicació sigui molt interessant, i no només pel missatge que transmet (la Lota i els seus amics intentaran descobrir d’on ve la brutícia que troben constantment a l'aigua, i arribaran a la conclusió que ve d’una societat que fa un consum de plàstic absolutament irresponsable), sinó també per la manera com s’ha treballat el projecte. Es tracta d’una creació del col·lectiu Rosa Sardina, format per dotze dones que coincideixen en els cursos de l’il·lustrador Ignasi Blanch, a l’Escola de la Dona, a Barcelona. Cadascuna d’elles ha dibuixat alguna part de l'àlbum i és amb la tècnica del collage que han aconseguit construir la història. El treball en equip i el convenciment que el llibre servirà d’alguna cosa, que el fet d'adreçar-nos als nens ens durà a l'urgent canvi d'hàbits que necessitem, converteixen el llibre en una recomanació imprescindible.» Anna Guitart, Els matins de TV3

«Un llibre sobre l'impacte dels residus en el mar que vol empoderar els nens. El conte, a més, és molt especial perquè no s'ha fet a quatre mans sinó a 26. Les il·lustracions són del col·lectiu Rosa Sardina, format per 12 dones artistes, i el text és obra de Roser Rimbau, escriptora que ha treballat a partir del guió original del col·lectiu esmentat. Totes les il·lustracions s'han pintat, retallat i enganxat a mà. El conte l'ha publicat Takatuka, que és molt curosa amb el que publica tant a nivell d'il·lustracions com en els continguts, amb obres que transmeten valors.» Catalunya Ràdio, Llibres per escoltar

«Lota, la catxalota és un llibre pensat per fer-nos pensar i reflexionar sobre com estem embrutant el nostre planeta i, més concretament, els nostres mars. La Lota és una petita catxalota que vol investigar per què el mar està ple de brutícia. Ho farà acompanyada d'en Malacu, un cranc, i d'un corb marí al qual ajuden a desempallegar-se d'un plàstic on havia quedat atrapat. Tots tres descobriran que som els humans els qui generem tantes deixalles. La composició funciona bé i és conscient de deixar espai per a la implementació de la il·lustració. S'escapen, però, factors com ara embolcallar millor algunes accions, posar en situació els lectors o la utilització d'algun mot complicat per al potencial lector. Sembla quasi que el text es generi després de la il·lustració. Inexplicablement, a més, durant la seva investigació la catxalota pot passejar tranquil·lament per terra sobre les seves aletes i respirar fora de l'aigua: imaginació no és el mateix que manca de versemblança. Les il·lustracions van a càrrec del Col·lectiu Rosa Sardina, un grup de dotze dones que han creat les imatges mitjançant el treball col·lectiu. Les obres empren la tècnica del collage i/o en diverses ocasions la tècnica mixta. Molt coloristes i fresques, són un puntal necessari del text, ens situen i el contextualitzen, en un treball acurat que ofereix bones composicions i punts de vista diferents. La narrativa de la imatge està molt pensada, per exemple en el pes de les formes i la seva situació. Tinc la sensació que s'ho han passat molt bé fent créixer el projecte. Les il·lustracions guanyen en potència quan el color és pla o gairebé pla i en perden quan hi ha un excés de cromatisme i textures o quan s'aplica línia, per exemple en retolador, per definir alguna forma. Les artistes agraeixen la col·laboració d'Ignasi Blanch, que coordina l'àrea d'il·lustració de l'Escola de la Dona. Algú hauria de fer un repàs de la seva tasca i de la quantitat de grans artistes i projectes que han passat per l'escola. Finalment, hem de felicitar Takatuka per la fantàstica decisió d'oferir oportunitats als nous talents.» Sergi Portela, Faristol ★★

«Lota, la cachalota destaca, sobre otras opciones infantiles, por el mensaje reivindicativo y por la composición plástica que lo reafirma. Trata el tema de la creciente degradación del medio ambiente a causa de la acción humana, mostrando las consecuencias que este comportamiento irresponsable tiene para los animales, como es el caso de nuestra protagonista, la cachalota Lota, a quien nuestros residuos le están dejando sin su hogar, el mar. De esta manera, la problemática se plantea desde el punto de vista de los afectados y no desde el de los causantes, fomentando la empatía en el lector. El relato, de narrador omnisciente, se articula a través de interrogantes, a modo de investigación, involucrando así al niño en las pesquisas y en el proceso de resolución de la cuestión abierta. Dicho de otro modo, se capta desde el principio el interés del pequeño lector, haciendo que sea su propia curiosidad el elemento vehicular hacia la concienciación. En esta búsqueda de la verdad en la que Lota se embarca para conocer quienes son los causantes de la suciedad que invade su casa, se van recorriendo diversos escenarios. El viaje, tristemente esclarecedor, finaliza con un episodio de trabajo en equipo, esperanzador y ejemplificante, en el que se limpia la casa de Lota y en el que se pone de relieve la importancia de proteger el medio, poniendo soluciones como esa misma, pero, sobre todo, previniendo el problema. Es decir, evitando ensuciar tanto el planeta. El texto, bien adaptado a la edad indicada, cuenta la historia de Lota alternando las escenas narradas con breves fragmentos descriptivos y las escenas contadas a través de sencillos diálogos. También hay un guiño a un querido personaje cinematográfico para los peques más cinéfilos. La propuesta plástica es, no obstante, lo más interesante de la obra. Cada ilustración está confeccionada a través de dibujos pintados a mano que luego han sido recortados y enganchados entre sí. Con esta divertida técnica el cuidado del medio ambiente y la apuesta por el reciclaje defendidos con palabras, adquieren una nueva dimensión, la visual. Pocas veces pueden ser las palabras tan bien suscritas por los elementos gráficos como en este caso. Por otra parte, siempre tengo en cuenta al elegir un libro infantil otros factores como son la tipografía aplicada (cuerpo, fuente, color…), la disposición de los cuadros de texto dentro de la ilustración y su visibilidad, y las dimensiones del ejemplar (220 x 265 en este caso). La fuente, del tipo sans serif, el cuerpo (tamaño) del texto y el color, negro, me han parecido totalmente adecuadas para la iniciación a la lectura. De la disposición de los cuadros de texto, se aprecia que tanto ilustradoras como maquetador o maquetadora han trabajado en equipo, con un muy buen resultado. Y el tamaño del cuento es perfecto para que destaquen los dibujos a ojos de los más pequeños. En conclusión, una lectura perfecta para que los lectores más jóvenes se diviertan con Lota, la cachalota mientras se conciencian de la protección del medio ambiente.» Sara Herrera, El placer de la lectura

«Este álbum es muy especial porque ha sido creado por un colectivo de doce mujeres, que han trabajado el collage para hacer un álbum con un resultado final unitario y muy bonito. La historia nos explica como Lota, la cachalota, y sus amigos tienen que luchar por concienciar a los humanos sobre la contaminación por plásticos de los mares y océanos. El texto de Roser Rimbau es alegre y desenfadado, y en ciertos momentos nos recordó a nuestra amada Gloria Fuertes, y las imágenes de cada página son evocadoras, y invitan a observar con detalle. Un regalo perfecto para los pequeños de la casa. Tenemos muchas ganas de seguir al colectivo Rosa Sardina y a cada una de sus miembros de ahora en adelante!» @playmobooks

«Mira a tu alrededor. ¿Cuánto plástico te rodea? ¿Cuánto tiempo has usado ese envoltorio que traía las lentejas que has comido? ¿Cuántas semanas o meses has usado ese champú? ¿Y esa botella? ¿Qué pasa ahora con ese plástico? Tú sabes de dónde viene pero la naturaleza no entiende nada. Lota, la cachalota, nos lo explica en su cuento. El plástico es un material increíblemente duradero. Tan duradero que es imposible que la naturaleza lo destruya y se deshaga de él. En cambio nosotros lo usamos una vez, unos minutos y lo tiramos. ¿Tiene algún sentido? ¿Podemos usar otros materiales para guardar y transportar lo que usamos? Este libro, creado por doce mujeres (Colectivo Rosa Sardina) que creen en el trabajo colaborativo como medio para cambiar el mundo, es un material increíble para explicar a grandes y pequeños lo que estamos haciendo con NUESTRO PLANETA. Las ilustraciones están pintadas, recortadas y enganchadas a mano. Un cuento dónde los animales se rebelan y nos hacen ver que hay que cambiar. Que lo estábamos haciendo muy mal y que así no vamos a ningún sitio bueno. [...] Este cuento no habla solamente de la presencia masiva de plásticos innecesarios: también habla de cómo cada pequeño gesto cuenta, de cómo juntos podemos arreglarlo. Porque si los animales son capaces de unirse y afrontar el problema ¿no vamos a ser capaces de hacerlo nosotros? ¿Te unes a ir haciendo cambios?» Mamá y 1000 cosas más

«"Lota, la cachalota" es un precioso libro ilustrado infantil que trata el tema de los residuos plásticos. Nos parece una herramienta muy útil para trabajar con los y las peques de la casa. (¿Y si aprendemos a no ensuciar?)» @olasinplastico

«El Colectivo Rosa Sardina, compuesto por doce mujeres que "creen en el trabajo colaborativo para cambiar el mundo", firma la idea de este álbum ilustrado que narra las aventuras de una cachalota tras percibir que su hogar, el mar, está siendo invadido de basuras con un origen desconocido. Un álbum que pretende agitar conciencias y conseguir aliados entre los más pequeños, no ya para limpiar, sino parar aprender a no ensuciar, convirtiéndolos en guardianes.» Diario Montañés