takatuka
català | castellano
Un indi com tu i com jo

Un indi com tu i com jo

Erna Sassen
Martijn van der Linden
Traducció: Gustau Raluy
140 pàgines
12,2 x 20,30 cms.
ISBN: 978-84-17383-46-6
16,50 €
Takatuka novel·les

En Boaz és un noi solitari a qui fascinen els indis i els ponis. A l’escola no té amics i tendeix a perdre’s en els seus pensaments. Però un dia arriba una nova alumna, l’Aisha, que no sap parlar la seva llengua, sembla índia i se sap comunicar amb dibuixos. Com fan els indis.  

Després de conèixer-la, en Boaz és el nen més feliç del món. Al seu pare, però, se li acut la idea de canviar-lo de classe. L’Aisha, per la seva banda, sembla que també té problemes a casa, doncs cada dia se la veu més cansada. 

En aquest text breu, però de gran profunditat, Erna Sassen enllaça de manera brillant temes tan diferents com la solitud, l’amistat, la imaginació, el primer amor, els sioux, la religió, els maies, la immigració i el racisme. Les il·lustracions amb motius indis de Martijn van der Linden són l'ambientació perfecta per un relat d'intensa tendresa i que conté, a la vegada, moments d'humor. 

Seleccionat per al XVI Premi Atrapallibres

 

Amb el suport del Departament de Cultura


Text

Erna Sassen (Berverwijk, Països Baixos, 1961) és coneguda pels papers que ha fet al teatre i en sèries de la televisió holandesa. L’any 2004 va debutar com a autora de novel·les juvenils. Des d’aleshores ha publicat dotze novel·les, tres de les quals per a adults. L’any 2018 va obtenir el prestigiós premi De BruutTAAL Gouden Lijst.    ... més

Il·lustració

Martijn van der Linden (Zeeland, Països Baixos, 1979) va estudiar Belles Arts i es va especialitzar en il·lustració. Ha treballat com a dissenyador editorial. Els seus llibres s’han publicat en més de dotze països. Ha guanyat el premi Woutertje Pieterse al millor llibre infantil i el premi Gouden Penseel, entre d’altres.    ... més

Ressenyes

«En Boaz és un gran coneixedor dels indis americans, ha llegit molts llibres sobre ells i quan a l’escola, apareix l’Aisha, una nena de pell torrada trista i solitària que no parla el seu idioma, en Boaz té la certesa que és índia. Entre ells es teixiran unes complicitats que aniran estrenyent-se, malgrat saber que, en comptes de ser índia nord-americana, l’Aisha és siriana i la seva tristesa la porta ben aferrada a l’ànima. El treball conjunt que faran sobre els maies anirà omplint de dibuixos la narració de la mateixa manera que ells dos s’aniran coneixent i comunicant.» Llibre seleccionat en la categoria 10 anys com a finalista del 16è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres»
 

«En Boaz és un nen més aviat solitari a qui li canvia la perspectiva de les coses el dia que l’Aisha, una nouvinguda, s’asseu al seu costat a classe. Les diferències físiques, unides a la dificultat de l’idioma, fan créixer en ell una idea meravellosa: l’Aisha està trista perquè és lluny de casa seva, a les praderies de Nord-amèrica. Per tant, la nena només pot ser índia. En Boaz ho sap perquè ha llegit un munt sobre el tema, i perquè li agradaria ser-ne un quan surt a explorar les dunes de prop de casa seva. Anar descobrint que l’Aisha és una refugiada siriana no sols no serà un obstacle per a la seva amistat, sinó un estímul perquè comencin un originalíssim treball sobre els maies, les temàtiques i il·lustracions del qual connecten a la perfecció amb la trama. Quan el pare del nen decideix de manera unilateral que en Boaz avançarà un curs, cosa que suposaria deixar de coincidir amb l’Aisha a classe, en Boaz s’escapa de casa, «com un bisó amb la llança clavada al llom», per anar a perdre’s a les dunes. Un llibre que parla de la diferència, que convida a la reflexió i a la discussió, en què les il·lustracions i el text formen un tot compacte i emotiu i que, no cal dir-ho, es llegeix d’una tirada.» Joan Bustos, Faristol ★★★★

«La religió, la família, els estudis, la immigració, el valor de l’amistat i el racisme des d’una perspectiva tendra no exempta d’humor que se’ns presenta sense moralismes ni fórmules clau que Erna Sassen ha sabut posicionar-se des d’una perspectiva infantil.» Àngels S. Amorós, DESCRIU

«El lector més bregat en literatura juvenil podria pensar que aquest és un altre llibre que tracta la marginalitat de l’adolescent. Però no, i és que Erna Sassen s’encarrega d’oferir-nos un text on s’enllacen temes com la solitud, l’amistad, l’emigració…, amb un fil de paraules que permet que cada lector en faci la seva interpretació. Un text, amb moments d’ironia i humor, que de ben segur queda en el record. I tot comença quan en Baaz, un noi solitari a qui només li agraden els indis, un dia troba una nova companya a classe com ell. Ei, i no deixeu d’admirar-ne les il·lustracions!» Joan Portell, Llibres al replà

«Una història il·lustrada, amb plomes, fletxes, búfals i un munt de dibuixos ètnics al voltant d’en Boaz, un nen solitari fascinat pels indis i els dibuixos, uns recursos que li seran clau per comunicar-se amb l’Aisha, una nena que no parla la mateixa llengua que ell. Aquesta relació canviarà la seva vida i li plantejarà un munt de dubtes sobre temes tan diferents com la solitud, l’amistat, la religió, els maies, la immigració o el racisme, tractats amb una gran sensibilitat i amb tocs d’humor que faran que no pugueu parar de llegir.» Guia de literatura infantil i juvenil Hivern 2019 (Biblioteques públiques de les comarques gironines)

«Bellísimo libro sobre la amistad, el respeto entre culturas diferentes, lo parecidos que podemos ser con una persona de otras tierras y lo diferentes de alguien de nuestra misma familia. [...] Boaz es un niño diferente. Él encuentra su solaz en sus conocimientos de los indios; y compañía con su querida y comprensiva abuela. Se da cuenta de que ha estado muy solo cuando conoce a Aisha. Entre ellos se establece una conexión: la niña no habla y por tanto no está introducida con sus compañeros. De algún modo a él le pasa algo parecido: no consigue esa introducción con los compañeros. Así que por algo tan sencillo como es a veces la necesidad mutua (qué lista la profesora Annet; cuán importante es siempre una profesora así en la vida de los niños), los niños establecen un vínculo. Un vínculo de empatía y de aceptación del otro. Boaz no quiere cambiar a Aisha. Y Aisha tampoco a Boaz. A pesar de que Boaz no entiende mucho, es lo suficientemente sensitivo para percatarse de que Aisha no quiere hablar de nada relacionado con la muerte. [...] Con la valentía de Aisha y la ayuda de su abuela Boaz va creciendo en el libro. Descubre cosas: que en el mundo hay guerras; que los indios pueden estar en cualquier parte. Y, como en todo libro de autoconocimiento y crecimiento personal, tiene que haber un acto de valentía final. Boaz habla con su padre. Puede parecer un acto pequeño. Pero no lo es. Todos sabemos que no lo es. El libro (es un libro, no un álbum ilustrado) no sólo está salpicado de bellísimo dibujos. La maquetación es excelente porque tenemos hojas en negro, tierra o blanco (como los primeros colores que usaron los mayas). Hay símbolos importantes (buscadlos, debajo del texto) que tienen que ver con lo que se está contando. Y, además, acabas sabiendo muchísimo de los mayas.» El tigre que vino a leer

«Boaz es un niño sensible que posee una gran imaginación, sus tendencias soñadoras hacen que frecuentemente se aburra en clase como una ostra. Sus inquietudes y pensamientos le hacen sentirse solo y un poco freak. Le encanta todo lo relacionado con los indios norteamericanos y tras devorar libros sobre ellos pasa las tardes jugando a ser un piel roja. Su vida cotidiana cambia cuando aparece una nueva compañera de mirada temerosa y asustadiza, Aisha. Al realizar un trabajo juntos descubre que tal vez podría pertenecer, por determinadas habilidades e indicios, a la tribu de los Sioux. Inmediatamente surge una afinidad que solo su ambicioso padre, que desea un futuro brillante para el protagonista, será capaz de truncar. A lo largo de la narración, hilada con inteligencia, afloran temas por desgracia presentes en la sociedad actual como el drama de los refugiados, en pasajes que incorporan algunas reflexiones de gran valor en torno al valor de la amistad, la búsqueda de la propia identidad o las heridas que provoca la soledad. También se incorporan informaciones concisas y amenas, a través de cuadros resaltados en tonos rojizos en distintos capítulos, sobre las tradiciones, la mitología de los indios norteamericanos o la historia del pueblo maya. Todo ello con una curiosa y llamativa disposición gráfica bicolor jalonada de ilustraciones que simulan la simbología y estética tradicional de aquellas tribus, a cargo del artista holandés Martijn van der Linden.» Canal Lector ★★★★★

«Boaz es un niño que disfruta en su casa-árbol, en las dunas, a orilla del lago, y le gusta hacer muchas cosas, en silencio. Otras no le gustan, como jugar al fútbol, y quizás por eso no tiene amigos aunque es igual, se los inventa para que su mamá se quede tranquila cuando se va jugar a las dunas. En casa de su abuela tiene organizado un museo con cosas encontradas en la playa y plumas de ave que le regalan sus padres cuando va superando etapas de su crecimiento personal. Cuando lleva al museo una preciosa pluma que le ha regalado su papá, le lee a su abuela la nota que venía con ella: "Para Boaz. Porque tiene el coraje de luchar por su felicidad". Boaz no entiende muy bien lo que significa, pero tú, cuando termines de leer este libro, si entenderás este mensaje. Te adelanto que tiene que ver con Aisha, una niña siria refugiada en Holanda y, en general, con los sentimientos y la amistad que ha brotado entre ambos. Se intercalan ilustraciones en negro, blanco y rojo, que evocan los petroglifos y los grabados de arte rupestre, en armonía con el entrañable relato sobre la amistad, la soledad, el primer amor, los sioux o el racismo, escrito con un lenguaje que rezuma frescura y espontaneidad en todas las páginas.» Lupa del Cuento ★★★★★

«Amb els dibuixos de Martijn van der Linden, Un indi com tu i com jo es llegeix com una novel·la d’indis, guarnida amb plomes, búfals, flet- xes i motius ètnics, tot en negre, blanc i vermell, el color de la terra.» Kidsweek 

«Sense caure en moralismes, l’autora desenvolupa un diàleg profund entre en Boaz i la seva àvia sobre les persones que rebutgen els refugiats i sobre les religions, que sovint fan un paper negatiu en aquest tema. Un diàleg que farà pensar els lectors joves.» Friesch Dagblad