banner
català | castellano

Peter Brown

Peter Brown va créixer en mig de la naturalesa frondosa de Hopewell, a Nova Jersei.  Quan era petit li encantava explorar els boscos, els camps i els rierols que hi havia prop de casa seva.
Ara que s’ha fet gran i viu a Nova York, sovint s’enyora de trobar-se en plena natura només creuar la porta. Per això va començar a somiar despert en una ciutat bulliciosa plena de coses que creixen.

Sempre li va agradar escriure i dibuixar i fins i tot va fer algun llibre amb dibuixos quan era ben petit. El seu avi pintava per plaer, i li va ensenyar que fer art era una bona manera de fer servir el temps. Quan va anar a l’institut va tenir la sort de trobar un professor d’art curiós que va ser una persona clau per la seva jove vida artística. Gràcies a ell va trobar el seu lloc en el món, descobrint que treballant dur podria convertir-se en un artista semi-respectable.

Va estudiar a l’Art Centre College of Design, a Califòrnia. Va estudiar dibuix, pintura, història de l’art i es va convertir en un mag fent créixer enormes préstecs d’estudis. També va rebre classes d’escriptura i quan va adonar-se que fer àlbums il·lustrats el permetia pintar i escriure alhora va saber finalment com volia pagar-se les factures.
Després de graduar-se al Art Center va passar uns anys a Europa preguntant com anar als llocs, perdent vols i sobretot  voltant sense un objectiu concret. Finalment va acabar a Nova York i va publicar el seu primer llibre il·lustrat Flight of the dodo.

Malgrat tot el treball, encara creu que és  difícil escriure una bona història, i per això els àlbums són perfectes per a ell. Diu: «Expresso tot el que puc amb els meus dibuixos, i tot allò que no puc dir amb el meu art ho dic amb paraules. Les meves històries no tenen gaires paraules, però em prenc molt de temps per pensar les paraules que faig servir».
Actualment viu a Brooklyn, Nova York, i en aquest entorn s'ha imaginat l'aparició del seu jardí curiós.

Nota de l'autor sobre El Jardí Curiós

Sovint sembla impossible que la natura pugui prosperar en una ciutat de formigó, maons i acer. Però com més he viatjat i més m’he fixat en el món que m’envolta, més m’he adonat que la natura sempre explora amb entusiasme aquells llocs que nosaltres hem oblidat. Podem trobar flors i camps i, fins i tot, petits boscos que creixen de manera natural a totes les ciutats; només cal que els busquem.
 
A la part oest de Manhattan hi ha una antiga línia de ferrocar­ril elevada, anomenada High Line. Els seus trens van retronar per sobre dels carrers de la ciutat durant dècades, però el 1980 la High Line va ser tancada i oblidada. Sense gent ni trens en el seu camí, la natura es va sentir lliure per redecorar-la. Amb el pas dels anys, la grava i les vies rovellades van donar pas, a poc a poc, a les flors silvestres i als arbres. I si mirem les vies, avui dia, veurem un jardí exuberant que dibuixa corbes per damunt dels carrers i entre els edificis.
 
Des de l’herba que s’obre pas a les escletxes de la vorera fins a un prat que serpenteja al llarg d’unes vies abandonades, passant per una mata de vara d’or aferrada a una paret de maons, la natura pot prosperar en els llocs més insòlits.
 
Tot això va desvetllar la meva curiositat: què passaria si una ciutat sencera decidís de cooperar realment amb la natura? De quina manera canviaria la ciutat? Com podria començar tot?
 

Llibres a Takatuka:

El jardí curiós

Takatuka àlbums
Text: Peter Brown